Per clonar-vos aquest repostitori feu:

git clone https://github.com/carlesalonso/IntroduccioGitHub.git

A la carpeta files teniu la presentació en format PDF, un full de consulta ràpid de comandes git i un full d'exercicis per practicar.

-https://git-scm.com/download

 # Opcions obligatòries (nom i correu)
 git config --global user.name "Nom i cognom"
 git config --global user.email correu@electronic

 # Editor de preferència. Exemple Visual Studio Code
 # Referencia: https://stackoverflow.com/questions/30024353/how-to-use-visual-studio-code-as-default-editor-for-git
 git config --global core.editor "code --wait"

Per crear un repositori cal posar-s'hi dins la carpeta desitjada i fer:

git init

Alternativament, podem crear la carpeta del repositori:

git init nom_carpeta

 git status

Esquema de colors:

• Vermell - Identifica els arxius modificats o nous. Si es creen arxius dins de carpetes noves, git status només mostrarà el nombr de la carpeta, no el seu contingut. Si es vol veure el contingut de les carpetes noves s'ha d'executar git status -u.
• Verd - Identifica els arxius a l'àrea de preparació.

Mostra diferència entre directori de treball i staged

 git diff
 git diff <arxiu>

Per mostrar canvis entre staged i el repositori

git diff --cached
git diff --cached <arxiu>

 git add <arxiu> # Afegir arxius
 git add .       # Afegir tots els arxius nous o modificats

L'àrea de preparació* conté els canvis que s'afegiran a la nova versió quan executem un commit. És possible la següent situació:

• Modificar un fitxer (apareixerà en color vermell en fer un git status)
• Afegir el fitxer a l'àrea de preparació mitjançant git add FITXER
• El fitxer apareixerà en color verd en fer un git status
• Tornar a modificar el fitxer
• El fitxer apareixerà dues vegades en fer un git status:
  • En color verd, indicant que s'ha afegit el primer canvi a l'àrea de preparació
  • En color vermell, indicant que hi ha un "segon canvi" posterior que no s'ha inclòs a l'àrea de preparació
• Si s'executa un ^git commit en aquest moment només s'incorporarà el primer canvi* al repositori com a nova versió. El segon canvi continuarà existint (l'arxiu no haurà canviat), però no estarà guardat al commit
• Si voleu afegir el segon canvi s'haurà d'executar novament git add per afegir-lo a l'àrea de preparació

git diff --staged
git diff --staged <arxiu>

Visualitzar canvis dels fitxers a l'àrea de preparació:

git commit -m "missatge"

Un commit equival a una nova versió al repositori. Cada commit té un identificador únic, anomenat hash. Els commits estan relacionats entre si mitjançant una xarxa de tipus graf.

• Arxiu .gitignore
• Plantilles d'arxius .gitignore.

Les rutes i noms de fitxer que apareguin al fitxer .gitignore seran ignorades per git sempre que no hagin estat afegides prèviament a l'àrea de preparació o al repositori. Per exemple, si afegim un fitxer a l'àrea de preparació mitjançant git add i tot seguit l'afegim al fitxer .gitignore, git el seguirà mantenint a l'àrea de preparació, per la qual cosa serà inclòs al repositori si executem un fitxer git commit.

De la mateixa manera, si prèviament hem guardat un arxiu al repositori mitjançant git commit ia continuació l'incloem al fitxer .gitignore, git no l'esborrarà: caldrà esborrar-lo del sistema de fitxers (a través de la consola o el navegador de fitxers) i afegir els canvis (git add i git commit) perquè s'esborri del repositori. Un cop esborrat, si el tornem a crear veurem que git sí que ho ignora si està inclòs al fitxer .gitignore.

git log
git log --graph

Aquesta ordre mostra l'històric dels commits del repositori. Es pot navegar a la llista mitjançant els cursors i la barra espaiadora. Per sortir cal prémer la tecla q.

 git show <commit>

Aquesta ordre ens permet mostrar els canvis que es van introduir en un determinat commit. En primer lloc es pot executar git log per cercar el hash del commit que ens interessi i tot seguit executar git show indicant després el hash del commit corresponent.

Els hash dels commits tenen 40 caràcters, però no cal copiar-los sencers: només cal indicar entre els 8 i 10 primers caràcters per identificar un commit correctament.

També podeu trobar diferències entre versions d'un mateix fitxer, per això utilitzem els identificadors dels commit.

 git diff f2c4ec0 2ca00f8

 git reset <arxiu>

De vegades ens trobem que hem afegit canvis a l'àrea de preparació que no volem incorporar al commit. Per això podem utilitzar aquesta ordre, que elimina els canvis del fitxer corresponent de l'àrea de preparació. Els canvis no es perden en cap cas.

git restore <archivo>

També es pot fer d'aquesta forma (mètode anterior a l'aparició del git restore)

git checkout -- <arxiu>

git tag TAG

Exemple:

git tag -a 0.0.1 -m "Release version 0.0.1"

Aquesta ordre crea un tag al commit on ens trobem en aquest moment. Un tag és un àlies que s'utilitza per fer referència a un commit sense necessitat de saber el seu hash. Normalment s'utilitza per a indicar números o noms de versions associades a un determinat commit. D'aquesta manera podem identificar una versió d'una manera més amable. Hi ha un estàndard a l'etiquetatge del programari anomenat versionat semàntic.

git reset id_commit

git reset HEAD~1

Això elimina l'història fins el commit indicat en el primer cas i en el segon desfaria el darrer commit (ens anem al HEAD-1) Existeixen bàsicament dues opcions:

git reset ---soft
git reset ---hard

En el primer cas, tot i que movem l'historial fins el el commit indicat, no es modifica el stage ni el working directory, per tant, conservem els darrers canvis. Si fem la segona opció, el directori de treball també es modifica.

Similar a l'anterior en el sentit que volem tirar enrere l'historial, però amb la diferència que enlloc d'eliminar commits, fa un commit nou amb l'estat del commit indicat.

git revert --no-edit HEAD~4

Aquesta comanda faria un nou commit replicant la versió corresponent al HEAD-4, també es pot indicar el id del commit.

Una branca (branch) és una línia independent de desenvolupament: per tant, amb el seus propis working directory, staging area i project history (git directory). Com a mínim un repositori ha de tenir una branca. La branca inicial es master o main. Existeix un punter especial que apunta a la branca activa en aquell moment i que s'anomena ```HEAD``.

Al canviar de branca es modifica el contingut del directori de treball a l'estat que tenia amb la branca destinació.

git branch nom_branca

Si volem veure les branques que tenim definides:

git branch

La comanda tradicional per canviar de branca i que encara funciona és git checkout tot i que actualment tenim també l'opció d'utilitzar git switch.

git checkout dev
git switch main

Combinar una branca, en anglès merge, consisteix a incorporar els canvis presents en una branca a la branca en la qual ens trobem actualment. Per dur a terme una fusió, s’han de dur a terme les accions següents:

1. Posicionar-nos a la branca que volem que rebi la fusió, és a dir, la destinatària.

2. Per realitzar la fusió tenim dues comandes que podem utilitzar:

   git merge nom_branca
   git rebase nom_branca

La fusió fa que els commits de totes dues branques. En el cas del merge, aquesta unió manté la història de les dues branques. Mentre que el rebase reescriu la història com si no hi hagués cap bifurcació. Una pràctica recomanda és no usar mai rebase en branques públiques.

Podem veure que en el merge els commits corresponents a les dues branques són clarament visibles:

Si es fa un rebase es veu com es modifica la història, entrellançant els commits de les dues branques:

Quan es fa la fusió de dues branques, pot passar que no ens deixi fer-la automàticament perquè n'hi ha conflictes (dues branques modifiquen la mateixa línia). En aquest cas, ens tocarà solucionar-lo. Usant un editor com Code, veurem que ens mostra les dues opcions i ens permetrà triar quina és la solució que volem que quedi com definitiva.

Quan estem editant un branca, pot passar que tinguem canvis que encara no volem consolidar (fer un commit) però que necessitem canviar de branca per exemple per solucionar un petit error.

Si canviem de branca amb canvis no confirmats (al working directory o al stage) al canviar de branca arrosseguem aquests canvis i òbviament, això pot tenir conseqüències no desitjades.

Per evitar-lo fer una solució semblant a retallar i enganxar del portapapers dels sistemes operatius.

git stash

Això treurà temporalment els canvis que no tinguem consolidats i els guarda al stash. Ja podrem canviar de branca i al tornar, podem recuperar aquests canvis fent:

git stash pop

Normalment, un cop una branca ha estat fusionada cap una altra, l'eliminarem.

git branch -d nom_branca

Si volem esborrar una branca que no ha estat fusionada, cal usar la següent comanda:

git branch -D nom_branca

GitHub és una plataforma de desenvolupament col·laboratiu de programari que utilitza el sistema de control de versions Git. A més de les funcionalitats de Git, GitHub afegeix les seves pròpies funcionalitats, com ara la interfície gràfica web, l'eines de gestió de tasques, etc.

Existeixen alternatives com GitLab o Bitbucket, però GitHub és la més popular. GitHub permet allotjar projectes de codi obert i privats, així com oferir funcionalitats com a fork, pull request, wiki i gestió de tasques.

Per a crear un compte a GitHub, cal anar a la pàgina principal de GitHub i clicar a Sign up. Cal omplir les dades i confirmar el correu electrònic.

Podem crear un compte gratuït o de pagament, que inclou més funcionalitats. A més, existeixen comptes d'organització per a grups de persones.

A més de poder treballar des de la interfície web, GitHub ofereix una aplicació gràfica, GitHub Desktop, que permet gestionar els repositoris de forma més visual. A més, hi ha extensions per a editors com Visual Studio Code que permeten integrar GitHub amb l'editor i gestionar les accions sobre els repositoris: pull request, issues, etc.

GitHub CLI és una eina de línia de comandes que permet interactuar amb GitHub des de la consola. Per instal·lar-la cal anar a la pàgina de GitHub CLI i seguir les instruccions. A la secció de filesdel repositori teniu un full resum amb les diferents comandes i accions.

La comanda per clonar un projecte és git clone.

Hi ha dues vies per "descarregar" el contingut:

1. Via ssh utilitzant clau pública/privada.
2. Via https utilitzant usuari/token.

Si intentem clonar un repositori via ssh obtindrem el següent error:

cam@molnir:~$ git clone [email protected]:cam/webprova.git
Clonando en 'webprova'...
[email protected]: Permission denied (publickey).
fatal: No se pudo leer del repositorio remoto.

Por favor asegúrate que tienes los permisos de acceso correctos
y que el repositorio existe.

Hi ha un error daccés ja que necessitem establir les claus adequades. El primer serà generar un parell de claus pública/privada (si és que ja no les hem generat):

cam@molnir:~$ ssh-keygen -t rsa
Generating public/private rsa key pair.
Enter file in which to save the key (/home/cam/.ssh/id_rsa):
Created directory '/home/cam/.ssh'.
Enter passphrase (empty for no passphrase):
Enter same passphrase again:
Your identification has been saved in /home/cam/.ssh/id_rsa
Your public key has been saved in /home/cam/.ssh/id_rsa.pub
The key fingerprint is:
SHA256:NE+B9Q62B6KKqVivlXKB+vUvz/mOPoXKXGUWI1aEEEQ cam@molnir
The key's randomart image is:
+---[RSA 3072]----+
|     oEo *=      |
|        = oo     |
|       .+.=o.    |
|   .   o *+=     |
|  . . . S=o o    |
| . o +  o ..     |
|. = *o o .       |
|.+ * .=..o       |
|o o.. .=B+o      |
+----[SHA256]-----+

Comprovem la generació de les claus:

cam@molnir:~$ ls .ssh
id_rsa  id_rsa.pub

Ara hem de copiar la clau pública aneu_rsa.pub en GitHub. Per a això hem d'afegir una nova "clau de desplegament" anant a una url com aquesta : https://github.com/daw-mataro-epiaedu/webprova/settings/keys

💡 Substitueix carlesalonso pel teu usuari i webprova pel nom del teu projecte.

Al camp Title una bona pràctica és posar el nom de la màquina i al camp Key posem el contingut de la clau pública id_rsa.pub marcant el check de Allow write access.

Ara ja podem clonar el repositori sense problemes:

cam@molnir:~$ git clone [email protected]:carlesalonso/webprova.git
Clonando en 'webprova'...
warning: Pareces haber clonado un repositorio sin contenido.

Efectivamente el repositorio está vacío:

cam@molnir:~$ ls -l webprova/
total 0

💡 És possible afegir claus públiques a nivell dusuari GitHub i servirà per a qualsevol projecte creat. Això es fa des de la url https://github.com/settings/keys.

Sempre que el repositori sigui públic no hi ha cap problema per clonar-lo a través de https:

cam@molnir:~$ git clone https://github.com/carlesalonso/webprova.git
Clonando en 'webprova'...
warning: Pareces haber clonado un repositorio sin contenido.

Vegem què passa si canviem els permisos al repositori GitHub i ho posem privat:

cam@molnir:~$ git clone https://github.com/carlesalonso/webprova.git
Clonando en 'webprova'...
Username for 'https://github.com': carlesalonso
Password for 'https://[email protected]':
remote: Support for password authentication was removed on August 13, 2021.
remote: Please see https://docs.github.com/en/get-started/getting-started-with-git/about-remote-repositories#cloning-with-https-urls for information on currently recommended modes of authentication.
fatal: Autenticación falló para 'https://github.com/carlesalonso/webprova.git/'

Hem de crear un "token" d'accés personal a la següent url de GitHub: https://github.com/settings/tokens/new indicant:

Quan es generi el token cal copiar-lo perquè no es tornarà a mostrar.

Ara sí que podrem clonar el repositori privat sense cap problema:

cam@molnir:~$ git clone https://github.com/carlesalonso/webprova.git
Clonando en 'webprova'...
Username for 'https://github.com': carlesalonso
Password for 'https://[email protected]':
warning: Pareces haber clonado un repositorio sin contenido.

💡 Al camp "password" introduïm el token creat prèviament.

Al clonar per defecte s'associa com origin l'adreça del repositori del qual s'ha fet la clonació. A vegades és útil tenir més d'una adreça remota, per exemple, si hem fet un fork d'un repo i volem sincronitzar el repositori local amb els canvis del repositori original.

git remote add remot [email protected]:carlesalonso/webprova.git

Es podem veure quins repositoris remots tenim vinculats amb git remote -v.

Altres opcions són eliminar origens remots git remote rm nom o canviar el nom d'un origen remot git remote rename nom_vell nom_nou.

Serveix per actualitzar el repositori remot. Format:

git push origin main

En aquest cas diem que pugem els canvis corresponents a la branca main.

Si volem pujar tots els canvis corresponents a totes les branques:

git push --all origin

Si al push se li afegeix el paràmetre ---force, estem dient que pugi el contingut local, descartant els canvis que es trobi a dalt.

Serveix per baixar el contingut remot i actualitzar el repositori local.

git pull remote

De la mateixa manera que amb el pull, ---force forçarà que s'apliquin els canvis remots, descartant els locals.

Similar al pull, però no realitza la fusió, sinó que simplement sincronitza els canvis i queda a l'espera de la fusió.

git fetch origin main
git merge

La utilitat ens que ens permet revisar i comparar (git diff) abans de fusionar contingut local i contingut remot.

Quan clonem un repositori que conté més d’una branca. Si fem git branch només es veu master, però si fem git branch –a veiem totes les branques remotes també. Per activar les branques en local, simplement cal canviar a la branca:

git switch nom_branca

Aquesta és la metodologia típica quan es vol col·laborar en un projecte open source, tot i que també és una molt bona estratègia amb repositoris privats, de manera que els col·laboradors enlloc de clonar-se directament el repositori, es fan una bifurcació (fork) al seu GitHub i envien els canvis seguint el mètode que ara es descriu que s'anomena pull request.

Plantejarem un escenari en què una altra persona calonsmar vol col·laborar amb el nostre projecte webprova (que és privat)seguint un model molt habitual al món "open-source". Per això, cal que l'haguem definit al repositori com col·laborador. Si és un repositori personal, el col·laborador té tots els permisos, però amb un repositori d'organització, li podem dir que només tingui permís de lectura.

Si es tractés d'un repositori públic, aquest pas no seria necessari perquè qualsevol usuari de GitHub pot fer la bifurcació.

El col·laborador rebrà una notificació conforme se li han donat permisos per col·laborar al repositori i un cop oberta, haurà d'acceptar la invitació.

Un cop fet això, el col·laborador ja veu el repositori i pot fer fork. Si es tracta d'un repositori públic directament podrà fer el fork al veure el repositori.

El primer que ha de fer calonsmar és clonar el seu propi repositori:

calonsmar@orange:~$ git clone [email protected]:calonsmar/webprova.git
Clonando en 'webprova'...
remote: Enumerating objects: 20, done.
remote: Counting objects: 100% (20/20), done.
remote: Compressing objects: 100% (9/9), done.
remote: Total 20 (delta 5), reused 17 (delta 3), pack-reused 0
Recibiendo objetos: 100% (20/20), listo.
Resolviendo deltas: 100% (5/5), listo.

A l'hora de col·laborar les bones pràctiques demanen crear una branca de treball:

calonsmar@orange:~$ cd webprova/
calonsmar@orange:~/webprova$ git switch -c colab
Cambiado a nueva rama 'colab'
calonsmar@orange:~/webprova$ vi README.md
calonsmar@orange:~/webprova$ cat -n README.md
     1  # webprova
     2
     3 Projecte base per fer proves.
     4
     5 Col·laborant en mode "open-source"
     
calonsmar@orange:~/webprova$ git commit -am "Add brief notes about colab"
[colab 2ca00f8] Add brief notes about colab
 1 file changed, 2 insertions(+)

Ara farem un git push per pujar els canvis al repositori de calonsmar:

calonsmar@orange:~/webprova$ git push origin colab
Enumerando objetos: 5, listo.
Contando objetos: 100% (5/5), listo.
Compresión delta usando hasta 2 hilos
Comprimiendo objetos: 100% (2/2), listo.
Escribiendo objetos: 100% (3/3), 321 bytes | 321.00 KiB/s, listo.
Total 3 (delta 1), reusado 0 (delta 0), pack-reusado 0
remote: Resolving deltas: 100% (1/1), completed with 1 local object.
remote:
remote: Create a pull request for 'colab' on GitHub by visiting:
remote:      https://github.com/calonsmar/webprova/pull/new/colab
remote:
To github.com:calonsmar/webprova.git
 * [new branch]      colab -> colab

Ens indica la possibilitat de crear un "pull request" anant a Contribute. Abans ens hem d'assegurar que no tenim cap commit per darrere del repositori original, per sincronitzar-nos, hi ha el botó Sync fork. Un cop sincronitzat, ja podrem proposar els canvis.

A la proposta de pull request hem de detallar què proposem: això es pot acompanyar de fragments de codi, de referències a incidències, etc. Un cop fet, ja podem clicar a "Create pull request".

En aquest moment, haurà arribat una notificació a carlesalonso informant-lo que existeix un "pull request" per a webprova pendent de revisió.

Ara el propietari, en aquest cas carlesalonso, obre el pull request i pot veure la proposta realitzada.

GitHub informa si pot fer la fusió de la proposta de forma automàtica o no. De tota manera, sempre és recomanable comprovar quins canvis s'estan proposant, perquè una proposta pot no donar problemes de fusió però no tenir un comportament desitjat. Si cliquem sobre el commit de la proposta, ens anem a una pantalla de revisió de codi.

Allà podem revisar el codi i enviar feedback al col·laborador, indicant si el canvi s'aprova, es rebutja demanant canvis o simplement s'envia el comentari.

Un cop de tornada a la pantalla del pull request, podem introduir els canvis proposats (Merge pull request), un cop us demanarà que ho confirmeu.

Per últim queda el pas de tancar el pull request, aquí és important documentar els canvis que ha incoporat el pull request.

En els casos que la revisió de la proposta requereixi per exemple compilar, llençar tests, etc. el procediment és baixar-se en local la proposta. El procediment és aquest:

carlesalonso@molnir:~/webprova$ git fetch origin pull/1/head:test

Amb això estic sincronitzant una branca local anomenada test que té el contingut del pull request (el número serveix per identificar quin pull request és i amb el head indiquem que baixem l'estat corresponent al darrer commit).

Allà podem verificar el codi, fer un merge a la branca local dev per comprovar el correcte funcionament i si tot és correcte, acceptar el pull request.

És molt important que un cop s'ha acceptat un pull request, el col·laboradors actualitzin la branca bifurcada, de fet se'ls mostra el missatge que estan per darrere.

Un cop fet això, hauria de sincronitzar els canvis amb un git pull origin master, cosa que també hauria de fer el propietari del repositori per tenir el repositori local actualitzat. Finalment, s'haurien d'esborrar les branques implicades en el pull request.

Ho podem resumir amb el següent esquema:

I una llista enorme d'ordres...

En un projecte on hi col·labora tot un equip de desenvolupadors, QA, etc. cal establir una metodologia per evitar conflictes, treballar amb codi desactualitzat, etc. Per aquest motiu s'introdueixen els fluxes de treball (workflow). Existeixen diverses opcions, que no s'han d'entendre com que una és millor que l'altra, sinó que cadascuna s'adapta millor a una determinada situació.

Les diferències entre els diferents fluxes es basa a l'estratègia que prenen a l'hora de crear les branques. Els principals workflow que s'utilitzen actualment són:

• Git Flow
• GitHub Flow
• Trunk-based development

Considerat que és una mica complicat i avançat per a molts dels projectes actuals, GitFlow permet el desenvolupament paral·lel on els desenvolupadors poden treballar per separat de la branca mestra en funcions on es crea una branca de funcions a partir de la branca mestra. Després, quan els canvis s'han completat, el desenvolupador torna a fusionar aquests canvis a la branca mestra per al seu llançament.

Aquesta estratègia de ramificació consta de les branques següents:

• Master/Main
• Develop
• Features: per desenvolupar noves funcions que es ramifiquen de la branca de desenvolupament
• Release: ajuda a preparar un nou llançament de producció; generalment es ramifica de la branca de desenvolupament i s'ha de tornar a fusionar amb el desenvolupament i el mestre
• Hotfix: també ajuda a preparar-se per a un llançament, però a diferència de les branques de llançament, les branques de hotfix sorgeixen d'un error que s'ha descobert i s'ha de resoldre; permet als desenvolupadors seguir treballant en els seus propis canvis a la branca de desenvolupament mentre es corregeix l'error.

Les branques main i develop es consideren les branques principals, amb una vida útil infinita, mentre que la resta són branques de suport que estan pensades per ajudar al desenvolupament paral·lel entre desenvolupadors, normalment de curta durada.

És una simplificació de GitFlow per projectes o no calgui mantenir un versionat. A diferència de GitFlow, aquest model no té branques de llançament. Comenceu amb la branca principal i després els desenvolupadors creen branques, amb branques que provenen directament del mestre, per aïllar el seu treball que després es fusionen de nou amb el principal. Aleshores s'elimina la branca de les funcions.

La idea principal d'aquest model és mantenir el codi mestre en un estat desplegable constant i, per tant, pot suportar processos d'integració i lliurament continus.

El desenvolupament basat en troncs és una estratègia de ramificació que, de fet, no requereix cap branca, però, en canvi, els desenvolupadors integren els seus canvis en un tronc compartit almenys una vegada al dia. Aquest tronc compartit hauria d'estar llest per al seu llançament en qualsevol moment.

La idea principal d'aquesta estratègia és que els desenvolupadors facin canvis més petits amb més freqüència i, per tant, l'objectiu és limitar les branques de llarga durada i evitar conflictes de fusió, ja que tots els desenvolupadors treballen a la mateixa branca. En altres paraules, els desenvolupadors es comprometen directament al tronc sense l'ús de branques.

En conseqüència, el desenvolupament basat en tronc és un activador clau de la integració contínua (CI) i el lliurament continu (CD) ja que els canvis es fan amb més freqüència a la troncal, sovint diverses vegades al dia (CI), la qual cosa permet que les funcions s'alliberin molt més ràpidament (CD).

GitHub ha anat evolucionant a partir de la idea del servidor de control de versions, incloent més funcionalitats pensades per crear tot un ecosistema pels desenvolupadors per tal de facilitar la comunicació entre els diversos col·laboradors, així com donar eines per millorar la gestió i documentació del projecte.

Eina que permet crear fragments de codi, notes, etc. que es poden compartir amb altres usuaris de GitHub. Aquests fragments es poden clonar, editar i actualitzar.

Per accedir a aquesta eina, cal anar a la url https://gist.github.com/ i es pot crear un nou gist amb el botó New gist.

Els gist públics es poden cercar i veure per tothom, mentre que els privats només es poden explorar públicament, però sí que qualsevol que tingui la URL pot veure'l.

Eina que ens permet crear notes associades a un determinat repositori amb l'objectiu de:

• Identificar errors en el codi i fer seguiment.
• Proposar millores o noves funcionalitats.
• Fer un seguiment de les tasques a realitzar en el repositori.

Al text dels Issues es poden mencionar usuaris de GitHub, fer referència a línies de codi, inserir fragments de codi o crear llistes de tasques que poden marcar-se com completades.

Eina que ens permet agrupar issues i pull request en un determinat fita. Aquesta eina ens permet fer un seguiment de les tasques a realitzar en un projecte.

Les issuessón una bona eina per notificar, però no són el mecanisme més adequat per a la discussió. Per això, GitHub ha creat les discussions que permeten als col·laboradors del projecte discutir temes de manera més estructurada.

A la configuració del repositori s'ha d'activar aquesta funcionalitat. Un cop activada, es pot crear una nova discussió amb el botó New discussion.

Qualsevol usuari pot afegir comentaris a la discussió i aquests es poden marcar com a resposta acceptada. Les discussions es troben organitzades per temàtiques, i es poden afegir de noves.

Eina que ens permet crear un tauler on podem afegir notes amb l'objectiu de fer un seguiment de les tasques a realitzar en un projecte. Es poden associar a un o més repositoris.

Existeixen diverses vistes: Kanban, roadmap, etc. Es poden afegir etiquetes, assignar a usuaris, etc. i definir noves tasques a partir de les issues.

Eina que ens permet crear un wiki per a un repositori. Aquest wiki es pot editar per qualsevol usuari de GitHub que tingui permisos d'accés al repositori.

GitHub Pages és un servei d'allotjament web estàtic gratuït, dissenyat per allotjar els teus projectes directament des d'un repositori GitHub. Pots crear i publicar pàgines web de forma gratuïta límits d'ús.

Es poden utilitzar per allotjar un lloc web personal, un lloc web de projecte, una documentació de codi o qualsevol altra cosa que puguis pensar que es pugui fer amb un lloc web estàtic.

Per crear un lloc web amb GitHub Pages, has de crear un repositori amb el nom d'usuari de GitHub. Si el nom d'usuari de GitHub és carlesalonso, el repositori s'anomenarà carlesalonso.github.io. Si el nom d'usuari de GitHub és carlesalonso i el repositori és webprova, el lloc web es publicarà a carlesalonso.github.io/webprova.

Alguns exemples molt interesssants:

• Blog utilitzant Hugo
• Presentació utilitzant WebSlides
• Portfolio

GitHub Actions és un servei d'integració i desplegament continu que permet automatitzar el flux de treball del desenvolupament de programari amb accions personalitzades. Les accions són tasques que es poden combinar per crear fluxos de treball personalitzats.

I què això de la integració contínua (CI)? Doncs és una pràctica de desenvolupament de programari en la qual els desenvolupadors fusionen els canvis en el codi en un repositori compartit diverses vegades al dia. Cada fusió es comprova automàticament mitjançant la creació i l'execució d'una sèrie de proves. Això permet detectar i solucionar problemes de manera més ràpida.

Els canvis introduits pels desenvolupadors es validen creant una prova automatitzada de creació i execució. Si les proves són exitoses, els canvis es fusionen amb la branca de publicació. Si les proves no són exitoses, es notifica al desenvolupador que el codi no es pot fusionar fins que no es corregeixi.

Parlem de desplegament continu (CD) quan els canvis es fusionen amb la branca de publicació, es despleguen automàticament en un entorn de producció, sense intervenció humana. Això ens permet alliberar noves versions del nostre software de manera més ràpida i segura.

La integració contínua, unida al desplegament continu, integra la filosofia devops que tant de moda està actualment.

Per crear una Action sobre un repositori, cal anar a la pestanya Actions i clicar a New workflow. Això ens permetrà crear un fitxer de configuració que s'anomena main.yml i que es troba a la ruta .github/workflows/.

A la pantalla de creació de la Action, podem triar entre una sèrie de plantilles predefinides o crear una nova Action des de zero.

Codespaces és un entorn de desenvolupament en el núvol que es pot utilitzar per a projectes privats i públics. Pots crear un codespace per a un repositori i utilitzar-lo per editar i depurar el codi en un navegador web o en Visual Studio Code.

Es basen en la tecnologia de contenidors de Docker i permeten tenir un entorn de desenvolupament completament configurat i personalitzat per a cada projecte.

• Git
• GitHub
• The Official GitHub Training Manual
• Pro Git. Llibre en format electrònic
• Learning Git branching
• Git Explorer
• GitHub Pages
• GitHub Lab
• GitHub Actions
• Introducción a las GitHub Actions
• Guía rápida ci-cd con GitHub Actions y Netlify
• GitHub Codespaces